¿?

L'amor és la plàcida incògnita. És irracional perquè és eteri i això el fa incalculable. No pots encertar quant en sents, ni si és sintètic o ecològic, ni la seva data de caducitat... I això ens espanta, ens desconcerta no controlar la situació de perdre el cap, de deixar-nos anar sense posar-hi nom, sense fer prevaldre un diagnòstic ni medicar-nos-en... I és que per tot hem de tenir resposta. Un antibiòtic a punt per si ens constipem d'amor, per si ens puja la febre d'amor, per si ens fa mal d'amor, inclús. L'Eros és l'epidèmia de tots els temps. No hi ha ningú a qui no se li hagi travessat pel camí. És una expressió magnificada del que som i del que podem arribar a sentir. És tanta força que et fa oblidar de tot, que silencia un carrer de multituds, que fa suportable allò que no és, que et fa plorar de felicitat, que et sent per dins, que t'escolta i et delata des de fora... Sentir-lo és una de les treves que la vida et dóna...