De Blade Runner a Dirty Dance amb la màquina del temps

Sona Blade Runner. El saxo insinuant trenca el metall i travessa els ponts elevadissos com si fos una estela de vent arrosengant una bossa enmig de la nit. La música excedeix la foscor i et cala la pell. Deixa anar gotes de piano o vés a saber què que acaben fent encara més misteriosa la melodia. El que va compondre-la deu tenir els sentiments a flor de pell. Sensacions com aquestes només se saben transmetre si un està alerta, si està obert i sensible. La ciutat ennegreix i el saxó, també. La porta del club es va tancant de mica en mica i els solitaris ja no ho poden ser més perquè es fa de dia. La llum ja els acompanya.

I ara sona Dirty Dance, el ball més brut i salvatge de dues cuixes que s'empapen de suor i resen en un sacsseig agosarat. És tan descarat que fins i tot desafien la lúxuria. Sents com treco a plorar? Gràcies per aquest repertori de cançons. Sempre que l'escolti, el ballaré amb tu...