Els cavalls s'han aturat al meu balcó

Em sento com una nena amb sabates noves. La setmana que ve volo al Perú en una aventura de solidaritat i curiositat viatgera. És la mateixa il·lusió de la nit de Reis, quan esperava, a la plaça Major, que els cavalls passessin pel meu carrer. Sempre pensava que només s'aturarien a les cases bones, i que enrecordar-se'n de la meva, era una qüestió de molta sort. Però, ara, jo mateixa m'he fet la concessió. Un mes a aquest país de Llatinoamèrica, convivint amb la seva gent i amb dues de les meves millors amigues. Fantàstic! De fet, només és el principi d'una roda de canvis, de nous episodis en la meva vida. És hora de treure's la pell morta i d'arribar al fons... És hora d'apostar-ho tot. Potser el somni del ball del Folk era revelador...