Recordant la ‘Salud’

Suposo que va decidir dir prou a la beguda. Suposo que va decidir ofegar-se en l'alcohol. Suposo que va decidir embriagar el seu passat. Suposo que va dir fins aquí, ja no puc lluitar més i va deixar de respirar, de voler respirar, per morir. Suposo que va decidir entre el cel i l'infern. Suposo que va saldar tots els deutes amb ella mateixa. Suposo que va abandonar-se. Suposo que ja no va veure més sortida. Suposo que ella mateixa es va matar. Suposo que ho va donar tot fins a no quedar-se amb res, fins a arruinar-se la vida. Suposo que ja no hi ha marxa enrere. Suposo que has deixat molts cors trencats, encara que ni tan sols t'hagis posat en una caixa i t'hagin acomiadat com a tothom. Suposo que ara descanses a la mar, suposo que ja ets aigua, líquid, com la que cada dia ingeries i t'embussava la memòria i el temps. Les hores que ara ja no comptes i se n'han anat amb tu... Adéu, Salud.