TU TAMBÉ ETS EL MEU REFERENT

L'àlex ja és al món

Té poc més de 24 hores de vida i és tan fi i delicat que sembla una nena. Me'l miro, no me'n canso. Li costa obrir els ulls, que ara li fan al rostre una semblança a xinès, fa ganyotes i no para de somicar. Me'l poso als pits, però crec que la meva aura no li deu agradar... perquè trenca un plor estrident. Al final ens fem amics. És una complicitat única. És tan fràgil, transparent, desprotegit, que se'm fa difícil pensar com podem arribar a ser tot el contrari. La infermera diu que encara no regula la temperatura, com si fos una màquina que ha de fer el seu rodatge i que no s'ha amotllat a la manera de funcionar... té les mans gairebé cianòtiques i arrugades, d'haver estat en remull tant temps, a la placenta. Àlex. Segur que seràs únic, com la teva mare, a qui admiro per tot el que ha estat capaç de ser i de sentir. Perquè al cap i a la fi, tothom té un somni i aquest és el nostre secret. Benvingut al món, Àlex.