L'aigua que rega el cor

Ahir vaig sentir l'olor de la terra mullada, després de l'hivern humit i d'una primavera furtiva, que escapa de tota temporada. La fal·lera gairebé quimèrica de la gran pantalla d'Almodóvar em va deixar fregida, en una butaca enmig de la sala 7 de les Gavarres. Fregida, no podia més. Últimament sento la primavera de manera diferent, olors d'altres temps, quan servia, encantada i absorta, les classes de l'institut. Jo, amb ella, també desperto, i em llevo cada dia pensant en tu, fent de la fantasia un somni, una pregunta en suspensió... Ja ho parlàvem al cotxe, amb les noies... de moment, res.
La dona salvatge de la Pinkola comença a fer els seus efectes i ja m'escapo, com l'ovella negra, a un altre llac, a una altra planura... fins a lluir tot el plumatge.