Rituals de pas

Fa un any vaig emprendre una camí iniciàtic, un ritual de pas cap a la consciència de les meves possibilitats. És com parar la màquina, després d'un trajecte sinuós i precipitat, és com posar-te al llit, després d'una jornada de tràfec. Havia de ser reflexió, però ara ja no sé si encara he acabat més confosa. Torno a enganxar un nou sender, d'aquí a poc, amb el convenciment que res ha canviat, però que ja no sóc la mateixa persona. Sovint m'atrapa el dilema de si satisfer una o altra vessant del meu ser, de si alimentar un o altre estómac... Les interferències, solien dir. Però tinc clar que vull alleujar-me d'aquesta pregunta, seguint un viatge a Àfrica, bebent de l'Acadèmia o tallant-me el cavell al zero per a treure l'espiritualitat. Però, què és exactament això? Per a mi és comprendre la teva veu interior, l'apartar els designis y les exigències més ridícules de la nostra societat i l'encarar-te, en definitiva, amb tu mateixa. Potser la Teresa es quedarà palplantada quan li ho digui, o potser li sonarà d'alguna cosa ja...