Núvols de temps

El temps és una serp que et sorprén mossegant-te i que travessa, amb verí, la sang i la saviesa. El temps és aigua que discorre per un riu, voltejant i curiosejant.
El temps és una balança, sovint pesada, que arrosega sorra, llàgrimes, veus, riures, ahirs, i que s'inclina cap al futur.
El temps és terra de l'arbre que ve a portar aigua i que arrela a l'asfalt.
El temps és foc que crema les ferides i les consumeix.
El temps és temps que flueix, aireja, vola, creix. Temps que passa i que ens adelanta com un núvol sense pluja.
Els temps és vida, vida feta de serps, d'aigua, de balances, de terra, de foc. Passa, discorre, serpenteja i voreja. El temps l'atures i te l'imagines, com els núvols que veus passar i que semblen formes i figures bufonesques. I rius. I segueixes imaginant.