Aclimatant-me

Hola de nou. Encara estic a la fundacio: fins dimarts al mati. Venint d Espanya tenia una mica de febre i el metge em va comencar a donar antibiotics (sembla ser que estan fent el seu efecte). M he hagut d estar uns dies mes aqui, a RDT, pero m ha servit moltissim per a relaxar me i entrar a l India amb mes forca. Ara ja tot be. Escriuria moltissimes coses, el cap em bull d idees i de percepcions. La primera es la qualitat humana de les persones, la capacitat que tots i totes tenim per fer quelcom, encara que en moltes ocasions, les interferencies es creuein en el nostre cami. Aquests dies he estat en molts temples. Un noi que treballa a RDT m ha acompanyat a un durga, una mena de mezquita on els musulmans adoren la figura d Mahabwb Subani i on comparteixen resos i pregaries amb hindus, cristianas, protestants... Curios, oi? Tant que ens omplim la boca de convivencia intercultural i aqui es un fet improvisat i espontani. Tots, independentment de la seva religio o creences, es congreguen cada dijous (dia sant per a la comunitat musulmana) en aquest temple. Els uneix el convenciment que aquest sant va fer quelcom positiu per al seu poble, creuen que era una bona persona i li agraeixen. Tambe he estat en un temple hindu. En aquest cas, adoren a Shirdi Saibaba. Un altre lider carismatic del seu temps... El brahman m ha beneit i m ha ofert una mena de clavell entre taronja i groc en senyal de proteccio. No se com explicar vos ho, pero una se sent amb moltissima pau aqui. Tot i el caos i el desconcert (trencament absolut d esquemes), es posible permaneixer tranquila, serena, sense ganes de correr. Feia temps que no em passava. Dema vaig a visitar al nen que he apadrinat. Es a mes de 100 quilometres d aqui... es un nen amb problemes de parla i te sis germans. Tambe visitare un projecte per a dones, perque puguin tenir l oportunitat d emprendre el seu negoci i empoderar se. Ja us ho Contare. Tata, com diuen en Telugu, la llengua que es parla aqui... Petonets!!!!!